Bé, com que fa dues setmanes que no hi ha crònica hauré de resumir les meves habituals parrafades per tal que això no és faci interminable. Bé doncs... comencem pel principi:

 

L'endemà de reis, quan tots els nens disfrutaven de les joguines noves, els diables no podiem ser menys i estavem disposats a recomençar la lliga com nens amb sabates noves (dita que el Dani es va pendre al peu de la lletra amb les seves retroAir Armada, regal d'aniversari del seu estimat germà). El partit es presentava a priori fàcil, amb un dels equi`ps que tancavaen la classificació però no era questió de refiarse. La veritat es que el partit tindria poca història perquè no vam jugar el que es diu especialment bé tot i que el resultat va ser de 61-38 a favor dels diables. Els més destacable d'aquest partit va ser el debut amb la samarreta diablenca del "demonio de tegucigalpa": Germán manito!!! Bienvenido al equipo!!! Tot i que va jugar pocs minuts, va apuntar maneres (i un lamentable estat físic per cert... jejeje). L'altre cosa que podriem dir d'aquest partit és que els anotadors d'aquesta lliga no saben comptar. A veure, anem a comptar de dos en dos: 32-34-36- i........... 38!!!!!!! Molt bé!!!!!!!1 Doncs es veu que l'anotador no va aprovar tercer de bàsica i quan li van ensenyar numeració es va quedar al 37 perque després del 36 el tio va i apunta 28. Consequència? Doncs que l'ekip rival tenia 10 punts menys. Increíble però cert. I el més fort és que ningú no se'n va adonar fins al cap de set dies. Bé, comentat breument el partit passarem a donar la llista d'anotadors: Dani A. 24p (a un del cubata), Natxo Hevyata 2p, Maní 4p (que et va passar nanu?), Ferran 9p ( i una interminable col.lecció de rebots...), Albert 6p, Jordi A. 6p, Germán 4p (Viva Méjico!), Rulo 2p (tenim en compte que reapareixia després d'una llarga lesió..), Natxo Pinxo de tortilla 2p i Joan Torres............. a que no ho adivineu??? SIIIIIIIII: 2p (confirmant candidatura com a l'home més regular de lliga). PD: No mentaré l'incident de les pilotes perquè personalment em fa vergonya. Dani o Manel si voleu... la gent es deu preguntar de que va això així que foteu-hi pebrots i reconeixeu els fets.

 

Passem ja al partit d'aquesta setmana. S'havia parlat molt d'akest partit. Jugavem contra els líders que no havien perdut cap partit. Les apostes internes es bellugaven de l'ordre si perdriem de més o de menys de 30 punts... Ens vam presentar al partit amb 2 baixes (Joan Torres i natxo Pinxo de tortilla), 2 parells de bambes noves (meves i de'n Maní) i uns quants parels més de collons per corbata. Al calentament el Dani va deixar anar l que seria una de les frases de la jornada: No són alts, així que deuen ser bons (Dani dixit)

 Però vet aki que no se sap per quina alineació astral aquell dia estavem inspirats. Vam sortir forts en defensa i acertats en atac. I tot i que l'ekip rival tenia dos tios que saltant tocaven el tablero amb el nas, vam arribar al final del primer quart amb un més que digne 14-22. Les rotacions funcionaven i al segon quart vam retallar les distàncies fins a guanyar el quart per un 15-13 el que deixava el marcador 29-34. Ah! A mitjans de quart un jugador de l'ekip rival va decidir que l'àrbitre es veia un xic desganat i li va fer empassar el pito d'una pilotada (involuntaria... o això deia). La questió es que desde aquella trompada l'àrbitre es devia sentir amenaçat perquè va comnçar a pitar duntosament a favor de l'ekip de fora... Bé, però jugavem contra els líders i només anavem 5 avall, i a més a més jugant a bàsket. I al arribar el tercer quart la verge va baixar al pavellló i sen's va apareixer. Atacs acabats en canasta un darrera l'altre, defenses que robaven pilotes o forçaven perdues, rebots en defensa, etc... un festival. Minut 5 i el resultat era 41-38. La rehostia. Molt igualades les forces vam tancar aquest quart amb un empat a 45. Però a l'últim quart... aiiii l'ultim quart. Uns diran que va ser la presió, altres el mal arbitratge, que va donar de 3 una canasta rival desde 5 metres i es va menjar una personal en atac d'un pivot rival que va xocar amb mi i encara em fa mal el pit de la trompada que em va fotre, altres diran que va ser el poc encert desde la linea de tres. Podem buscar moltes raons però el fet és que al final ens vam desinflar com un globus i vam acabar perdent, molt dignament això si, per 56 a 63. Tot i haver perdut, el gran partit es mereixia una sessió d'Abuela que va ser poc menys que antològica. Per acabar la crònica m'agradaria destacar el ranking de les tres millors frases que van sortir de la nostra boqueta (algunes després d'unes quantes birres).

 

 

i la campeona...