Bé, la gran majoria de vosaltres us estareu preguntant dues coses: la primera és aquest canvi sobtat de nom al qual només els que vam jugar el partit d'akest diumenge a les 10h (si... hora criminal on les hi hagi) podem donar una justificació, i la segona és:

 

 

Doncs si, estimats amics i amigues. I no tan sols vam guanyar, sinó que vam escriure una pàgina inborrable en els anals del bàsket. O dit d'una altra manera... QUE ELS VAM DONAR PEL CUL PERÒ QUE BEN DONATS. Per més que aquesta crònica ho vulgui, no podrà mai reflectir l'èpica, el patiment, l'angoixa i la joia que els 5 (si, he dit 5) homes que vam jugar akest partit vam sentir. I això que a priori ni tans sols sabiem si podriem jugar degut a la falta d'efectius amb la que ens vam trobar. A les baixes més justificades per lesió del Raul (que serà el regal que ens portaran els reis per nadal...) el Roc (baixa per temps indefinit) i el Joan Beltran (per un compromís, mai més ben dit perquè estava preparant el seu bodorrio) hi em de sumar les més... ejem... no se com dir-ho per ser respectuós... que collons: les més RAJADES!!!! del Natxo Barrau (que mentre jo estava agafnt els rebots que li tocaven ell devia estar pujat al Dragon Kahn), del Joan Torres (espero que el botellón no tingués més conseqüencies que la conseqüent ressaca) i la de Jordi Armada (que li va pesar més la son que el compromís amb l'ekip). Que sapigueu tots aquests darrers que ja teniu una falta injustificada (alguns més d'una...), i l'acumulació d'akestes, com deia el meu amic Michael Robinson, no acarrrrrrrea suspensión però si una ronda a l'abuela.

 

Aixi les coses, el diumenge a les 10h del mati ens vam trobar al pavello del Mireia de Montgat el Dani, el Manel, l'Albert, el Natxo Franzoni el Roger (un colega del Dani que va venir suplantant la identitat de son germà) i el menda lerenda. Sis en total. Una mica justets... però almenys teniem un canvi.

 

El partit va començar com mai ens hauriem pensat. Una defensa més que correcte i la immensa inspiració de'n Maní desde la linea de 6,25, ajudada en part per la dimensió de la cistella que sembava més una paella valenciana que no un cèrcol de bàsket, va fer que ens possessim 13 punts amunt al final del primer quart. Tot semblava anar de conya. El segon quart ja va ser més igualat i a la mitja part hi vam arribar amb 11 punts de ventatge. Llavors va començar el festival. Digne del millor capítol d'expediente X, al primer minut del 3r quart l'albert va demanar el canvi i instants després va ser abduït per alguna nau extraterrestre. Ahora estoy, ahora no estoy! La banqueta buida, el Natxo amb 4 faltes i l'ekip rival en plé festival de triples, especialment d'un paio que era el puto doble de Mortadelo però que enxufava tot el que tirava. Amb el partit gairebé empatat va arribar la jugada clau. Un llançament del rival va tocar el cèrcol, jo em disposava a saltar per agafar el rebot quan el pivot de l'ekip contrari em va empentar pel darrera. Piiiiiiiiiiiiiiiiii. Falta... DEL NATXO FRANZONI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'àrbitre, del qual m'he abstingut de fer cap comentari fins al moment pel respecte que em mereixen les persones amb NNEE (necessitats educatives especials, per aquells que no estigueu familiaritzats amb el terme...), va pitar falta del Natxo que estava a tres metres de la jugada. Podria dir moltes coses d'akest home: que era cec, tonto, subormal, amb un CI que de ben segur no superaba el 80 (i parlo desde la meva experiència de mestre de educació especial), o simplement gilipolles, però em limitaré a dir que era més burro que una sabata. No mereix comentaris. La qüestió es que a meitats del 3r quart ens vam trobar amb el Natxo expulsat a la banqueta per personals, l'albert abduït qui sap on i els 4 restants a dins del camp intentant defensar 5 tios el millor que sabiem. I encara vam fer prou. Deixeu-me destacar d'akest període alguna bombeta navarrenca de'n maní, les entrades forçant personal de'n Dani, un triple més net que una patena de'n Roger i un tap absolutament estratosfèric que li vaig fer al pivot rival, que una mica més i se li cauen els calçotets del crit que vaig fotre després (si us plau, la resta de l'ekip corroboreu això o la gent és pensarà que sóc un flipat).

Enacara no sé ben b com, vam anar aguantant el tipus de tal manera que vam arribar a 3:30 del final 6 punts per sota... i aki va sorgir l'esperit dels diables... un esperit que, no us he d'enganyar, ni tan sols sabíem que existia.

A força de defensar, correr al contratac i provocar faltes (amb els respectius tirs lliures) vam igualar heròicament el partit. I a falta de 8 segons, el Maní va convertir el tir lliure que ens donava un puntet d'avantatge. La jugada següent va ser de llibre. 5 contra 4. Vam programar (jajaja) una defensa pressionant a tots els jugadors de l'altre ekip (menys al que sacava es clar). El tio es va fer la pitxa un lio i va sacar en llarg al mig del camp. I en questió de dècimes de segon van passar força coses: el Dani es va llançar a tallar la pilota, però el que va tallar va ser a un dels contraris que va anar a espetegar contra la cara de'n maní. A punt de caure, el Dani va poder tocar un xic la pilota, lo just perquè aquesta acabes mansament a les meves mans... Amb en Dani per terra, en Maní retorçant-se de dolor a la cara, 2 tios més de l'ekip contrari caiguts (un d'ells amb el turmell a Cuenca) i ningú en 5 metres a la rodona ja que tothom mirava l'espectacle dantesc que hi havia al mig del camp, vaig començar a botar la pilota al ritme que s'esgotaven els segons: 5......4......3......2......1......0  (obviaré que vaig intentar un triple a l'últim instant que no va tocar ni aro...)

 

SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

 

Hem guanyat!!!!!!!!!! BIeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!!!!!!! UUUUUUUUUUUUUUUUUUEEEEEEEEEEEEEE!!!

 

HOSTIAS EN MANEL!!!!!!!! A tot això en Manel encara estava a terra amb un bony a la cara que encara ara li deu estar fent mal. Però haviem guanyat!!! Que dic guanyat? Haviem remuntat un partit sent 4!!! Èpic nanos. De debó que no se que més dir... espero que la resta de l'ekip s'animi a completar akesta crònica. I només queda dir-vos que ja, i per sempre més, el quartet format per Dani, Manel, Roger i Ferran (i tu també natxo que prou que vas fer mentre hi eres) entrarà a la història de l'esport com un dia ho van fer el barça de les cinc copes, la jugoplastika de'n Kukoc, els chicago bulls de'n jordan, el barça del 0-5 i 0-3 al bernabeu, etc... i d'aki a 50 anys els nens de les corts recitaran aquesta alineació de memòria (mireu que tampoc demano pas gaire a la nova llei d'ducació... que només som quatre!) i nosaltres 5 podrem, podrem mirar orgullosos a la cara dels nostres fills i dir: nosaltres vam ser allà... I VAM GUANYAR!!!!!!!

 

 

 

PD: I els cabrons que no vau venir no ho podreu dir!!! Apa, xinxa rechincha!!! ;)

 

Clasificació	Equip	Punts	Jugats	Guanyats	Empatats	Perduts	No Pres	Aplaçats	Favor	Contra
1	CLUB BASQUET LA SALUT (bk lleure)	10	5	5	0	0	0	0	374	290
2	CAN MINGO (bk lleure)	8	5	3	0	2	0	0	307	259
3	MADERAS SAN PASCUAL ( bk lleure )	7	4	3	0	1	0	0	314	221
4	SHOWTIME (bk lleure)	7	4	3	0	1	0	1	315	226
5	WALTRAPAS (bk lleure)	7	4	3	0	1	0	0	256	206
6	DIABLES DE LES CORTS (bk lleure)	7	5	2	0	3	0	0	264	378
7	TRANSPORTS MORROS (bk lleure)	6	4	2	0	2	0	0	256	221
8	LLEFIA, CB (bk lleure)	6	5	1	0	4	0	0	252	358
9	BD BASQUET (bk lleure)	5	4	1	0	3	0	0	171	229
10	GENERAL LAB ( bk lleure)	5	4	1	0	3	0	1	153	229
11	CONSTRUCCIONES ORTEGA (bk lleure)	4	4	0	0	4	0	0	177	222

Bé... com començar una crónica d'un partit que has perdut per 44 punts... Primer de tot se't planteja la possibilitat de fer una mica d'Acebes i cia i "adulterar" un xic el resultat. Total, si a la mani de la LOU hi havia 2.000.000 de persones segons el PP i 450.000 segons la poli (1.550.000 persones de diferència) que més dona oblidar-te de que t'han fotut 40 punts i dir que només hem perdut de 4? Descartada aquesta opció, principalment perquè em tenia que inventar tota la crónica i em feia una mandra que no us l'explico, se'm presentava la segona opció, que era posar com a excusa les múltiples baixes que vam patir; a saber els germans Armada i Roc Teis (del qual ja hem denunciat a les autoritats pertinents la seva desaparició ja que no en sabem res desde fa dues setmanes). Aprofito la oportunitat que aquesta crònica em brinda per fer una crida:

 

 

Bé, després d'aquest moment "hay una carta para ti" proseguirem amb el llistat d'excuses. Potser alguns penseu que m'enrotllo molt i que encara no he començat a explicar el partit però es que no tinc la més mínima intenció de fer-ho aixi que si ho esteu esperant no us feu ilusions, ok? La seguent excusa proposada es més aviat una pregunta: aquest equip te Armadadependència? Això no ho sabrem fins que els dos germans, que tot sigui dit el dissbte van incomplir el seu contracte com a jugadors per anarse'n a fotre una comilona que va durar de dues a set de la tarda, juguin un partit plegats. Per si no has pillat la fina ironía això va per tu Jordi... a veure quan et veiem el pèl, que de moment ets poc més que el mecenes de l'ekip (pagues per no jugar ;) ). Després vindrien les ja més típiques i menys creibles com: la lesió del Raul al primer quart (nanu posa't bo per la setmana següent), les personals no xiulades als natxos, la falta d'efectius a la banqueta, etc etc etc....

 

Bé, del partit en sí comentar un parell de questions. Per començar destacar la poca esportivitat del rival. Els molt bandarres ens van demanar si abans de començar el partit podien fer una mica de "peloteo", res... quetre canastes per calentar. Doncs resulta que l'arbitre no ho va entendre aixi i quan ens vam empanar que l'arbitre havia pitat el principi del partit ja havien passat 9 minuts i mig i perdiem 18 a 0. Abans d'acabar el primer quart tot just vam poder fer una canasteta obra del natxo el teleco (a l'altre li direm natxo el hevyolo i aixi tots contents, ok?). Al segon quart ens vam posar les piles i va començar el festival Ferran&Manel a base de triples (dos cadascun en aquest quart) tot s'ha de dir, fomentats per una bona dosi de xuponeria... però es que si no està el Dani algú ha de fer els 40 tiros que es casca ell per partit oi kiri? ;) Tot i aixi, al descans encara arrossegavem els 17 punts de desavantatge del 1r quart.

 

La segona part no va tenir història, totalment desfondats (no sé si pesen més els kilos o els anys...) vam defensar menys i ens van clavar més punts. En aquest període vam aprofitar per innovar amb un nou tipus de defensa que no va donar els resultats esperats: la defensa zonal "del mareo". El Nillu us la podria explicar amb exemples de tota una sèrie de jugades en les que les que els nostres jugadors es limitaven a moure el cap d'un costat a l'altre mentre els tios de l'altre equip s'anaven passant la pilota fins a quedar sols i fer canastes fàcils sota cistella.

 

Després de tot això, cap la abuela a fotren's una mitjana de 3/4 de litre de cervesa per cap i pendre algunes desicions:

 

1.- Després de la segona derrota per més de 40 punts la junta directiva ha decidit rascar-se la butxaca i fer un nou fitxatge. Com que l'Angel encara no ha donat senyals de vida, l'Albert (un colega del Dani i en Manel) s'apuntarà aquesta setmana per reforçar el joc interior. L'esperem amb candeletes.

 

2.- Es proposa quedar algún dia entre setmana per almenys practicar una o dues jugades per tal de mitigar la malaltia que pateixen alguns membres de l'ekip (jo em confesso un dels més afectats) batejada per mi i pel Nillu com la "síndrome del test a les mans". Aquesta síndrome és una malaltia que es manifesta al arribar al camp del contrari i que consisteix bàsicament en que quan ens passen la pilota no sabem si el que tenim a les mans és una pilota, un test o un melò... perquè no tenim ni guarra de que fer amb ella.

 

3.- Per unanimitat l'ekip decideix i proclama que les patates braves de la abuela són les millors del món.

 

 

Apa, dit tot això (que no és poc) us convoco pel següent partit el dissbte a les 17:30h a casa. No cal dir que hi sou tots convidats... Agrairia als nostres jugadors que confirmin la seva assitència durant la setmana ja sigui per telèfon, per mail, per sms, per aquesta web, per senyals de fum o pel que us dongui la punyetera gana!!!

 

Qui són els millors????????

 

Manel Massons            16 punts (4 triples)

Ferran Blanzaco          15 punts (3 triples)

Natxo Franzoni             2 punts (2 birres a la abuela)

Raul Casellas                2 punts (1 turmell fotut)

JOan Beltran                 2 punts (la canasteta de sempre)

JOan Torres                  2 punts (a l'últim segon del partit)

Natxo Barrau                0 punts (1 cabreo)

Bé nanus, primera freakyada que se'm ha acudit: Crònica dels partits de bàsquet de l'equip de costellada que vam muntar l'any passat. Aquí espero penjar cada setmaneta el resum del partit juntament amb una taula d'estadístiques que jo mateix m'encarregare de fer cada setmana. Els membres de l'ekip que vulgueu m'ho podeu agraïr amb una birra a la abuela... gràcies.

 

El partit d'akest dissbte va tenir història. Tot va començar una freda tarda de dissbte. Els diables, després de perdre el 1r partit de la temporada per un ajustat 96 a 38, es disposaven a conseguir la primera victòria de la temporada. De primeres Roc i Jordi Armada eren baixa, aixi que el joc exterior s'havia de veure ressentit. Després d'un primer quart en el que l'àrbitre ens va exhasperar a tots, en especial a mi que al acabar-lo ja duia 2 personal + 1 tècnica per protestar= 3 personals, l'ekip anava guanyant d'un punt. La segona part va continuar el festival de l'arbitre mentre com podiem anavem mantenint les diferencies al marcador. Llavors va arribar el moment clau del parit. Després d'haver-me pitat la quarta personal (totalment injusta no cal dir-ho) em vaig sentar a la banqueta i l'arbitre, en un excés d'adrenalina, va xiular tècnica contra la banqueta quan el Dani i jo protestavem una jugada. Atents a la jugada: Tècnica a la banqueta+no tenim entrenador+la tècnica se la menja el capità+ el capità sóc jo= 5 personal i eliminat desde la banqueta. A QUE MOLA!!! Arribats a aquest punt, amb l'ekip desquiciat i jo amb la moral pels terres la mitja part va concloure 29 a 35 (perdent es clar). Llavors es quan l'autèntic jugador de bàsquet, el gran capità, el magnífic diplomatic que porto a dins va aflorar en tota la seva lluentor. Arribats a aquest punt podia fer dues coses: revantar-li la cara a l'arbitre a apatades fins que no el reconegues ni sa mare o menjar-li la orella i fer-me el bon jan fent-li agafar remordiments per haver cardat fora del partit. Evidentment pel meu caràcter pacífic (i perque l'àrbitre tenia pintes d'estar cachillas...) vaig optar per la segona opció. I vaig dur a terme la meva missio de manera certera i precisa. Tot el que haviem rebut a la primera part sense que ens pitessin res va girar-se a la segona. El Dani es va inflar provocar faltes i tirs lliures, el natxo va començar a clavar taps, el manel a fotre triples, el joan a fer els seus dos puntets de rigor amb una fantàstica bombeta. Final apretat, al Dani se li va pujar el bessò a l'alçada del cogote quan ja no teniem més gent a la banqueta. Va tirar dos tirs lliures i el molt fill de puta els va clavar. Final èpic. A falta de menys de mig minut anavem 3 per sobre i tot semblava guanyat però va arribar el gran moment: pilota a l'escorta rival, s'aixeca, tira el triple i............. la clava!!! FILL DE PUTAAAAAAAAAA!!! Tot l'ekip donava ja el partit per perdut. Ens veiem abocats a una prorroga sense canvis, amb el Dani coix i amb la moral pels terres. Però el gran capità sempre està allà quan se'l necessita. Amb un suggerent picar d'ulls va enamorar a l'arbitre que va respondre a la seva mirada. Acte seguit va girar el cap cap a la taula i va pronunciar les paraules màgiques: MESA, DE DOS!!!

 

 

 

 

 

 

Hola a tots/totes. Després de tenir aquest espai web obert desde fà un temps avui, mira per on, m'he motivat (me cago en la Luna i la Natalia per haver-me enganxat aquest puto vocable de merdaaaaaaa) i m'he decidit a inaugurar una cosa d'akestes que es diu Blog. Personalment penso que això és una freakyada i que no tindrà seguiment algún. De fet dubto que em motivi gaires cops més a escriure, aixi que aquest blog neix amb realment poques esperances de vida, però... mai se sap tu. A veure si us animeu a escriure cosetes i encara fem d'això alguna cosa (no em pregunteu el què).

 

Apa, salut a tots i totes!!!